Viatge al païs de l'argan
Essaouira: Sidi Kaouki
Marroc
Essaouira: Sidi Kaouki
Marroc
Després de 15 anys, he tingut l’ocasió de tornar al
Marroc, a la zona sud-oest del país, a la regió d’Essaouira. Aquesta vegada amb la
meva filla Núria i set dones més.
Sortírem de l’aeroport de Girona nou dones que participàvem d’un curs que la Carme Bosch, mestra artesana i divulgadora de les propietats de les plantes del nostre entorn, organitza cada any al Marroc per donar a conèixer els usos medicinals i culinaris de l’oli d’argan i la feina que fan grups de dones berbers des de cooperatives i de grups rurals, on ensenyen la manera tradicional d’extreure l’oli d’argan.
Sortírem de l’aeroport de Girona nou dones que participàvem d’un curs que la Carme Bosch, mestra artesana i divulgadora de les propietats de les plantes del nostre entorn, organitza cada any al Marroc per donar a conèixer els usos medicinals i culinaris de l’oli d’argan i la feina que fan grups de dones berbers des de cooperatives i de grups rurals, on ensenyen la manera tradicional d’extreure l’oli d’argan.
 |
| Entrada de l'alberg Du Marabout on estàvem hostatjats |
 |
| El grup observant un argàn |
 |
| Detall del fruit i la fulla de l'argan |
 |
| Mur de pedra delimitant la propietat |
 |
| Un argan dins d'una propietat |
 |
| Observant les explicacions de la Carme sobre l'argan i la klenia |
 |
| Demostració de la el·laboració de l'oli d'argan |
 |
| Molins de pedra on es mol l'argan |
 |
| L'oli ja surt després de pastar una estona l'argan molt |
Ha estat una grata descoberta d’aquesta zona litoral atlàntica marroquina, on destaquen les seves platges llarguíssimes i verges i els boscos de l’arbre de l’argan (Argania spinosa), motiu del viatge.
L’argan és
un arbre endèmic de les zones semi desèrtiques del sud del Marroc i Algèria. Creix
entre els 5 i els 1500 m d’altitud, els paisatges àrids amb boires freqüents i les seves profundes arrels li permeten suportar la
sequera, al temps que ajuden a fixar el sol; d’aquí el gran paper que té aquest
arbre per evitar la desertització.
Dia 29 de febrer:
A mitjans del segle XVIII, el sultà alaouita Sidi Mohamed Ben Abdel-lah, encarregà a Théodore Cornut enginyer francès, el projecte del port i de la fortalesa de la ciutat, aconseguint ser, durant molts anys, un dels principals ports de la costa atlàtica marroquina que enllaçava les caravanes provinents del Sàhara amb el mercaders i comerciants europeus.
És impressionant entrar a peu a Essaouira per la immensa platja, des d’on es veuen, mentre es va arribant, les illes Mogador o Púrpures que protegeixen l’accès per mar a Essaouira,
Una fortalesa per la defensa del port i de la ciutat, proveïda de merlets, una torre cantonera i garites de vigilància, amb una bateria de canons de bronze fabricats a Holanda, Portugal i alguns d'ells a Sevilla i Barcelona entre els anys 1743 i 1782.
Dia 29 de febrer:
Visitem Essauira, la ciutat blanca, com en diuen, a
diferencia de Marràqueix, que és la ciutat roja; també en diuen la ciutat dels vents,
tot i que en realitat, Essaouira vol dir “la ben traçada”, pels seus carrers
rectes i ordenats a dins de la medina.
 |
| El grup posant-se d'acord en la visita a la ciutat |
 |
| Parada d'olives al mercat |
 |
| Una altre porta d'entrada a la ciutat |
 |
| Una porta d'entrada a la ciutat |
El seu enclavament, protegit per les Illes Púrpures, fou ja un assentament de pescadors berbers 2000 anys aC, on hi arribaren els fenicis, els cartaginesos i els romans, tots interessats per les petxines de murex, d’on n’extreien el tiny de color púrpura que els romans utilitzaven per les togues dels senadors.
així com el perfil de la fortalesa de l’Escala del Port, que es troba just al costat del port dels pescadors.
Una fortalesa per la defensa del port i de la ciutat, proveïda de merlets, una torre cantonera i garites de vigilància, amb una bateria de canons de bronze fabricats a Holanda, Portugal i alguns d'ells a Sevilla i Barcelona entre els anys 1743 i 1782.
Un lloc extraordinari per les vistes que té de la badia, de la ciutat, del port i de les Illes de Mogador, d’obligada visita si no es vol perdre un important aspecte d’aquesta ciutat tranquil.la, lluminosa, moderna i rural a l’hora, que pot recordar algun indret de la Mediterrània més autèntica i arcaica. Un lloc per visitar, deixar-se endur i submergir-se en els quefers dels seus habitants.
Dia 1 de Març
Caminada pels boscos d'argània acompanyades de dos camells
Dia 2 de Març
Taller al matí i visita a dos pobles de pescadors Iussoune i Tafedna
on poguèrem veure l'arribada de les barques que sortiren a pescar i com preparaven una colla de nois joves els hams per la pesca de l'endemà .
Dia 3 de Març
Després de dinar sortirem cap a Marraqueix, on hi estarem dos dies.
amb la Núria anàrem a donar un tomb per la platja fins arribar a un establiment on prenguèrem un te i trobarem un llibre sobre la taula d'algú que l'habia deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada