Excursions passetjos i sortides culturals
durant el 2024
30 de desembre
 |
| La vall de Lladrons: molí, obaga i conducció d'aigua |
 |
| Forn de calç, molí fariner de Vinyols o del Carlà i la bassa |
22 de desembre
Anada des de Montblanc al molí de vent fariner de la Roca Xanxa, molt ben conservat.
 |
| Moli de vent fariner de la Roca Xanxa |
Tornant anem a visitar una edificació medieval reforçada per uns contraforts molt ben tallats i ajustats per la inclinació que li corresponia. Resulta ser un forn de calç, no he trobat el nom encara. l'Antoni diu que no n'havia vist mai cap d'aquesta grandària.
 |
| Forn de calç molt a prop de Montblanc |
8 de desembre
Des de Montblanc, avui anem, com de passeig a l'Espai natural de la Vall de Lladrons.
Al tornar passem pel molí fariner de Vinyols o del Carlà. Partida de Vinyols o Coma d'Andò, ja molt aprop de Montblanc.
 |
| Molí fariner de Vinyols |
 |
| Caseta de cami a la vall |
 |
| De camí a la vall de Lladrons i el molí de la vall |
 |
Obaga de la vall
|
4 de desembre
Anada amb el Joan i la Mercè a visitar el Puig de la Balma, Mura i Talamanca
 |
| Puig de la Balma (foto Mercè Badia) |
 |
| La Dolors, el Josep, l'Antoni i la Marta (foto Mercè Badia) |
 |
| Museu i jardí del Puig de la Balma (fotos Mercè Badia) |
 |
| Puig de la Balma |
 |
| Passeig per Mura i uns detalls de Talamanca |
 |
Els tions de Mura (foto Mercè Badia) |
 |
Tions de Mura (foto Mercè Badia) |
 |
Gravat a una pedra de l'Esglesia
de Talamanca en que es va fixar el Joan |
24 de novembre
 |
| Molí del Salt |
 |
| Riu Set del Vilosell a la Poble de Cervoles km.8 |
20 de novembre
Aprofitant que hem anat a buscar aigua a la font del Boixets de camí
a La Pena i com que era d'hora, hem decidit anar al barranc de Castellfollit.
Al primer aparcament, on hi ha la caseta d'informació, només travessant el riu
per unes passeres prou solides i estables hem recorregut el curt sender que
porta altre vegada a la carretera. De camí podem admirar les cascades que
baixen del barranc, quan hi ha aigua, que és el cas d'aquesta temporada i el
que voliem comprovar.
 |
| La Pena prop de la font dels Boixets i l'habitatge del pou de glaç |
La vegetació de la foto és un arbós, un om, un boix grèvol i un ars  |
Recorregut pel senderó de Castellfollit amb les cascades
|
La vegetació d'aquest altra colage de fotos, és, un arbós, un boig grèvol i un aladern amb el fruit ja madur.
24 de setembre
Un passeig per la Vall d'Horta
15 de setembre
Comencem la
sortida des El Vilosell, com altres vegades, ens agrada aquest poble i hi ha
moltes opcions per fer curtes i interessants caminades.
Avui però anirem a
l'inici del riu Set, a Sant Miquel de la Tosca, sota la Serra la Llena, que
quan plou encarrila les aigües a través dels seus barrancs al riu de Set, a ma
dreta si ens situem, els barrancs d'en
Pedret, i de Peris, a ma esquerra, els barrancs del Crucifix i el de Pedrinyà,
això fins al Vilosell, més endavant, seran altres els barrancs que l'alimentaran.
A les 10 sortíem
del Vilosell per la pista que indicava a Sant Miquel de la Tosca 3,6 km., fa
una temperatura ideal per caminar, de seguida trobem parcel·les
limitades per marges espectaculars, al costat d'una caseta que sembla abandonada, molt deixada, una alzina de dues branques on ens aturem un moment per retratar-la,
esquivem més d'una cruïlla, pels senyals verticals d'un rombe vermell, l'Antoni
va dir que volia indicar anada i tornada, vàrem seguir el traç que volíem. Arribem en uns 50' al Crucifix, una petita capella sota una gran roca conglomerada on es guarda una creu actualment de ferro i un quadre el qual no es veu be a quin sant correspon, segons he llegit n'hi havia dos un a Sant Miquel i un altre a Sant Sebastià. Hi ha una petita història al darrera. Nosaltres seguim, trobem la font i la bassa del Crucifix.
Una vegada passem la font i la bassa del Crucifix girem a ma dreta per canviar de barranc pujant al punt més alt de l'itinerari, el coll dels Bons Aires, veuríem el cingle del Cabories però la vegetació no ens ho permet. Arribem al nostre objectiu d'avui, Sant Miquel de la Tosca.
Voltem una estoneta per l'indret, hi ha dues furgonetes acampades, suposem que dues famílies amb fills petits, estan lluny però, només ens diem bon dia. Fa anys hi vàrem estar amb el grup de natura de la UES i amb el Club Atlètic de l'Espluga, aquella vegada veníem de Serra la Llena.
22 d'agost
Avui entrarem a la comarca veina de l'Urgell, anirem a Ciutadilla on ens arrivem fins el Castell i l'envoltem per fora, fan visites guiades dels caps de setmana. Un castell restaurat pels Amics del Castell, hem quedat parats de la seva grandària, mirarem d'anar-hi a visitar-lo un dia.
 |
| Castell de Ciutadilla |
Continuem fins a Guimerà on hi haviem anat en altres ocasions, d'aqui passem per Vallfogona del riu Corb, on som altre vegada a la Conca de Barberà, el Balneari de Vallfogona i ens arrivem a l'Albió, objectiu d'avui, un poblet molt costerut, deixem el cotxe a l'entrada del poble i pugem fins l'esglesia romànica de Sant Gil, de transició al gòtic, la portalada romànica, molt ben conservada, bones vistes de la Vall del Riu Corb. Trobem una parella com nosaltres asseguts al pedrís.
 |
Guimerà
|
 |
| Esglèsia de Sant Gil a Albió |
 |
| Molí de l'Albió |
11 d'agost
Continuem el tomb per la Conca, avui decidim anar a Rocallaura, no sé si hi haviem pujat mai, deixem el cotxe dalt de tot i tombem pel poble.
Anem a l'esglesia i ha racons on sembla que hi debia haver el castell, s'endevina part de les muralles, baixem per una pista asfaltada que ens du a la cruilla, on girem a ma esquerra que ens durà als darreres del Balneari de Rocallaura i seguim fins a Vallbona, on hi hem estat forces vegades però ens agrada. Hem trobat poca gent.
El que sí que haig de destacar, fou l'anada a l'Antic Balneari de Rocallaura, ara és un espai que concentra un hostal, un bar i centre de ciclistes, bungalows i piscina, ens van explicar els propietaris que fa 2 anys hi va haver un incendi on cremà una part de l'edifici. Estaven encara molt afectats.
 |
| Rocallaura |
 |
| Vallbona de les monges |
4 d'agost
Hem decidit fer un tomb per la Conca. Anem a Belltall per si podiem comprar alls, ahir varen fer la fira de l'all, però com que aquesta collita ha estat molt magre, molta gent es va quedar sense poder-ne comprar.
Ja que erem allà varem anar fins a Passanant a visitar el que queda del castell i desprès vam arrivar-nos fins a Forès on després de fer una curta visita pel poble varem baixar a prendre'ns una cervesa a l'eleborador artesà "Gebrada de Forès" i tranquilament ens la vam poder prendre al padrís.
 |
| Forés |
28 de juliol
Avui seguint el programa de la FM estavem encuriosits per l'ofici solemne en honor dels sants Patrons de l'Espluga sant Abdon i sant Senén i cap a l'Esglesia que hem anat.
Tenim la grata sorpresa que hi ha la porta del campanar oberta per qui el volgui visitar. Un cartell a l'entrada, ens adverteix que hi ha 65 esglaons actuals i 25 més d'originals i la pujada és sota la responsabilitat de cadascú.
No sé perquè, sempre m'han atret les escales de cargol. Seguint un poema de Joan Barceló "Tot te un simbol amagat..." he indagat quin és el simbol de l'escala de cargol i he trobat aquesta explicació.
http://www.rvm.cat/la%20escalera.htm
"En l’edat mitjana
els hermetistes representaven
aquest procés de creixement
interior amb una
escala de cargol,
on aquest gir
constant amaga allò que
et trobaràs al
següent revolt, i
que per continuar ascendent es
necessita valor, fe
i determinació. És
el símbol de
l’auto superació personal."
 |
Campanar de l'esglesia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí
|
En definitiva, tenim l'ocasió de pujar al campanar de l'esglesia de Sant Miquel i decidim de pujar-hi. És una escala molt estreta, el primer tram dels 65 esglaons ens porta a una sala força ampla, on hi ha una petita exposició dels cartells de sota sobre el castell de l'Espluga. D'aquesta sala surt l'ultim tram de les escales originals i desgastades de tants anys d'existència, i ens porta al campanar, una sala força gran i amplia també, com si fos la torre d'un castell. Interessant, molt interessant.
27 de juliol
Visita de l'exposició "Meravella" en la seva inauguració. 4 artistes han contribuit en les seves particulars pràctiques artístiques en aquesta exposició. Organitzada pel CDAN (Centro de Arte y Naturaleza) d'Osca es pot veure al Museu Terra de l'Espluga.
El que m'ha impressionat més és el treball de Toya Legido.
En aquest plafó es reflecteix l'evolució que han fet les papallones des de 1960 al 2020 a les diferents alçades. Tot i que semblen papallones naturals, la mostra és feta de fotografies en paper de cotó fetes per la pròpia artista per les dues cares, retellades a mà, fa coincidir les dues cares, les enganxa i semblen naturals. Fotografiades en diferents museus i centres. Impressionant l'obra, de delicadesa, paciència i pulcritud.
En aquest enllaç s'explica la creació i la intenció de la seva obra.
25 i 26 de juliol
Anada al Festival de poesia "El Rusc" que organitza el Museu Terra (Museu de la vida rural, fins ara) a l'inici de la Festa Major de l'Espluga. Sembla com si aquest any els i les poetes estan com més seleccionades, vàrem constatar que la manera de recitar els poemes era essencial perquè t'arribin, cosa complicada en la poesia que s'entengui la primera vegada de llegir-lo o escoltar-lo.
L'endemà l'actuació de l'escriptora Gemma Ventura i el músic Xarim Aresté a "Boscuria" una conversa entre aquests dos artistes a la recerca, jo diria, de l'ànima humana a través de textos escollits per la Gemma i de la música i les cançons de Xarim.
Resulta que és la Gemma Ventura qui va fer l'entrevista a la Maria del Mar Bonet resenyada en el text següent.
20 de juliol
Anada al concert de la Maria del Mar Bonet al castell Templer de Barberà de la Conca, dins el cicle "La nit 5.1" contàvem sopar allà abans no comencés la seva actuació i ho vàrem fer, però amb els sistema d'anar a buscar el tiquet a un lloc, les begudes a un altre i el sopar modern a un altre. Una mica enredat... El concert molt bé, feia vent i se'ls enduien els papers, però molt bé. A través de la Teresa Roig, vaig poder anar-la a saludar una moment a l'acabar el concert després de parlar amb el seu representant i una noia que l'acompanyava. M'esperaven, la noia hem va dir que no dubtava que era tieta de la Teresa, perquè èrem iguales. Altre vegada constatar que la percepció de les coses, és ben particular.
La Maria del Mar, una persona d'una amabilitat exquisida.
En aquest enllaç es pot seguir una entrevista que l'escriptora Gemma Ventura fa a la Maria del Mar on segons la Teresa " ben real de com és"
17 de juliol
Anada a Les Solanes des de Sant Llorenç Savall.
7 de juliol
Sortida amb els Amics de la Serra i l'Ernestina al riu Set des de Cervià de les Garrigues per seguir l'itinerari dels Set Sentits. Itinerari artístic de l'escultora Marta Pruna.
A 2/4 de 9 ens trovem tot el grup davant del Casal, ens organitzem per no anar amb tots els cotxes, nosaltres anem amb l'Amadeu i la Llúcia.
A les 9:10 som al lloc de sortida de Cervià. Després de explicar un moment la denominació de l'itinerari, cosa que vaig treure del video on l'escultora presentava aquest recorregut, iniciem el camí.
Repeteixo el què vaig escriure el dia 30 de juny. Per ella existeixen dos sentits a més dels 5 que tothom ja coneix: la reflexió i la intuïció.
A les 10:30 som a l'altre banda de l'aqüeducte esmorzant per iniciar l'altre part del recorregut d'avui.
30 de juny
Altre vegada anem al riu de Set des de Cervià de les Garrigues, tornem a seguir l'itinerari del Camí dels Set Sentits però fins a l'embassament de l'Albi i tornar pel riu dels Gorgs, el diumenge vinent volem anar-hi amb els amics de la Serra i volíem comprovar el temps i que no hi hagués cap entrebanc pel camí.
A 3/4 de 9 del matí iniciem el recorregut, a 1/4 de 10 arribem al Molí del Frare, al cap d'una hora som a l'aqüeducte i final de la ruta dels Set Sentits.
Tot i que tenim algunes fotos de les escultures de la Marta Pruna, l'artista que ha treballat aquest itinerari amb les seves obres, observem algun detall que no havíem vist altres vegades, com que la foto de les cares de dones que per a mi, semblen monges, la segona cara riu tímidament.
Altre qüestió interessant és el motiu del nom Set Sentits. En un dels vídeos de presentació de l'itinerari, l'artista explica que per ella existeixen dos sentits a més dels 5 que tothom ja coneix: la reflexió i la intuïció. Em va semblar molt adient aquest explicació, per entendre millor la seva obra.
Per seguir l'itinerari que ha escollit l'Antoni, hem de passar l'aqüeducte fins a l'altre banda de riu i ben a prop a ma esquerra entrem a un sender, on superant una petita pujada podem veure a ma dreta, al fons, un barranc molt endreçat, on sota un llit molt gran de roca, hi ha una parada d'ametllers que segueix la sinuositat del riu de Set que continua regant la contrada.
A uns 10 minuts, el sender, cedeix l'entrada a un tram curt de camí empedrat que fa que puguem observar i valorar la importància d'aquest racó d'univers.
23 de juny
Anada altre vegada al Vilosell, com que no havíem trobat l'accés a les balmes que cercàvem hi vàrem tornar el diumenge següent.
Sortim del Vilosell cap a la carretera que ens portaria a la Pobla de Cérvoles, a la indicació del km 8 a ma dreta, gira bruscament una pista encimentada a la qual seguim. Aquesta vegada aparquem davant d'una caseta de fusta que veiem a l'altre banda del riu Set ens acostarà més al que és el nostre objectiu d'avui.
La primera que ens trobem és la del Miracle, des de baix te una fesomia característica amb un gran nas o la quilla d'un vaixell de cap per avall.
Cova del Miracle vista des del camí.
De camí a la cova d'en Noro ens vam trobar amb una natural sorpresa, amb una setmana el paisatge s'havia modificat bruscament. El pi de la foto on surto jo de model per la mida de l'herba blenera, s'havia trencat i el camí ha quedat tallat per circular-hi vehicles com es veu en la que surt l'Antoni. Només hi ha una setmana de diferència, vàrem poder observar que el pi tot i el gran que era, estava completament podrit.
A les 11 tornàvem a ser al camí on descobriríem aquests canvis naturals del paisatge i cercàvem altre cop l'accés a la cova obrada de Noro. Expliquen que va servir de refugi i amagatall per la gent del Vilosell durant la guerra civil, on hi procuraven un espai per les persones i un pels remats.
Continuem, i observem que encara ens queda més balmes per explorar, segurament amb un accés més fàcil, estem contents però i anem a celebrar-ho.
16 de juny
Anada al Vilosell i passejada pel riu Set, a la cerca de les balmes de Noro i del Miracle.
No hi hem pogut accedir encara, però sí a la cova del Cintet, altre vegada i al molí del riu Set al Vilosell a peu de pista.
El que també vàrem poder veure son plantes que feia anys que no sovintejaven i una papallona que desitjava que la retratessin.
 |
Herba blenera
|
 |
Cardó o cardet
|
 |
| Papallona reina |
15 de juny
Anada al barranc de Castellfollit fins els castanyers centenaris, ens agrada aquest recorregut, tot i que estava molt sec, no hi vàrem veure ni una mica d'aigua. Destacava el pi roig que estava sec del tot, suposem que els afecte una malura, el que sí que es veia ressentit eren les falgueres que creixen pel rocam.
11 de juny
Anada a Cervià de les Garrigues per celebrar el meu aniversari, 73 anys.
Tot i el dia plujós, no ens n'estem de sortir, amb els paraigües i les jaquetes impermeables seguirem el que s'havia planejat, l'Antoni tenia dos itineraris ben diferents, un artístic i l'altre antic pel camí del riu Set.
Primer vàrem seguir l'itinerari d' "El camí dels 7 sentits"
Vàrem continuar no gaire lluny d'allí al Despoblat de les Besses, un antic poblat medieval, on visitarem el poblat, l'ermita de Sta. Maria de les Besses, el molí i el pou.
6 de juny
Anada a Conesa a celebrar els 50 anys del nostre aniversari de casament
18 de maig
Anada a Mura des de Sant Llorenç Savall per la carretera a Monistrol i de les Refardes després de dinar a casa la Núria. Les dues peces de ceràmica son les últimes produccions de la Núria, juntament amb la reproducció de la recol·lectora de mel.
El motiu, la xerrada que van demanar que fes l'Antoni sobre la importància de preservar els arxius locals per la història.
No recordo haver passat per la carretera de les Refardes, però aquest dia, sense presses, després d'un dinar tranquil i amb un obsequi molt oportú i bell de la Núria a l'Antoni vàrem anar a Mura aturant-nos quan convingués a contemplar unes vistes del Montcau les quals no son gens corrent d'observar.
25 de març
Anada a Talamanca un matí plujos. Com que havíem d'anar a
Sabadell l'Antoni volia retratar un gravat a una roca que hi ha al peu d'una
pedrera de la pista que va de Talamanca a la masia de Ciscar. Fa anys que hi havíem
estat a Talamanca, jo només recordava que el poble medieval quedava a ma dreta
de la carretera venint de Matadepera, no recordava el castell ni l’església de
Sta. Maria amb l'escala de cargol cap al seu campanar. Actualment està molt ben
arreglat. Em va cridar l'atenció també, la masia Ciscar que vàrem poder veure
de lluny, interesant també la barraca de vinya que queda a ma dreta de la pista, també és interessant i molt ben arreglada el mas que hi ha sota la pista amb el ci ngle que li fa de part de la coberta, la presideix un altissim avet.
Volta singular al Monestir de Poblet. Sortim des de casa, camí de la Serreta fins al de la Cometa, girem en direcció al poble i continuem la primera pista a ma esquerra fins a l'Alberg Jaume I. Passem l'Alberg i els aparcaments i seguim la pista que trobem a ma esquerra fins una caseta on podrem veure l'Alberg des d'un altre angle. Seguim per les pistes del voral dels trossos i podem contemplar també una vista del Monestir que no haviem vist mai. Vàrem continuar pels laterals dels trossos fins al barranc de La Pena on vàrem topar amb el que creiem que era l'antiga muralla.
23 de febrer
Anada a Bellesguard a Barcelona. Del dia 21 al 24 els passem a Sabadell i aprofitem per anar un dia a Barcelona, teniem interès a visitar la Torre Bellesguard d'Antoni Gaudí sobre el que havia estat el castell on Martí l'Humà hi feia estada quan volia gaudir d'aire fresc i bones vistes.
Com explica Esteban Galindo en el seu article, Martí l'Humà [...el 1408 a
l’octubre va comprar la torre Vallblanc, i va voler-la adequar a la seva nova
categoria de seu reial. Li va canviar el nom, i el mas va passar a dir-se torre
Bellesguard, un mot que reivindicava les boniques vistes que té del Pla de
Barcelona i de la línia de costa, com també la bellesa de la torre.
A
l’època medieval feia bonic disposar d’un jardí amb arbres fruiters, i per
això, l’Humà només dos mesos després de la compra, escriu al procurador reial
de Mallorca, Mateo de Loscos, per demanar-li un esclau especialitzat en el
cultiu d’aquests arbres, o al batlle general d’Aragó sol·licitant diferents
espècies per la seva nova torre...]
Vàrem poder fer una visita guiada en exclusiva per la
persona que possiblement te més informació del tema, el Sr. Ferran Garcés, qui
manté el blog dins el web oficial de Bellesguard. https://bellesguardgaudi.com/ca/
Tant Antoni Gaudí com el seu amic, Jaume Figueres qui li va
encarregar l'obra, eren grans coneixedors de la història que aquell indret
amagava, però morí abans de comprar la finca, fou la seva muller
Maria Sagués Molins qui l’any 1900 la comprà i iniciaren les obres. Del 1900 al
1909 a càrreg d’Antoni Gaudí, més endavant el 1916 per l’arquitecte Sugrañes col·laborador de Gaudí, qui donà un aire de color, i de símbols que enriquí la torre.
20 de febrer
Volta al Vilosell
11 de febrer
Anada a Siurana amb la Núria i el Biel.
El Biel ha pogut combinar els dies de festa i poder venir a l'Espluga, divendres, dissabte i diumenge. Volia fer una mica de marge a La Cometa, cosa que ferà el dissabte. Vindrà amb nosaltres a l'Espluga el divendres i la Nuria vindrà el dissabte, el diumenge anem a Siurana des de la carretera pel camí vell, fa fred i vent però disfrutem d'unes vistes esplèndides del Montsant, de Siuranella i de l'embassament. Encarreguem el dinar a l'Intim de Cornudella, amb el Biel ja hi haviem anat. Em passat un dia perfecte. Un cop a l'Espluga i després de descansar una mica, han marxat tots dos cap a Sant Llorenç.
9 de febrer
Anada a Mura per poder retratar la casa que hi ha a prop de les escoles a l'altre banda de la riera de Nespres. Sembla ser que la portalada correspont al portal de Santa Creu de Palou.
A mi em va intrigar però d'on deu ser el finestral gòtic que hi ha a la façana.
1 de febrer
Anada a La Pola fins l'alzina bonica de La Mata. Des del Coll d'Estenalles, on deixem el cotxe, pugem fins la bassa de La Mata i continuem pel passeig d'alzines del Collet dels Vents fins la masia de la Coma d'en Vila o antic mas de La Pola. l'Antoni volia comprovar si hi habien murs de pedra seca als marges, però només hi ha les feixes sense margenar.
25 de gener
Anada a Siurana des de Cornudella. Volíem preparar una
sortida per fer amb els Amics de la Serra per poder així anar a dinar al
restaurant Íntim de Cornudella. A les 10:10 del matí sortim de Cornudella i ens
dirigim a fer una drecera fins a l'embassament que hores d'ara està ben buit, a
les 11 ja veiem Siurana al fons hem d’entravessar el barranc de
l'Estupinyà i de seguida ens enfilarem
al camí empedrat que ens menarà al poble, a les 12 arribem a Siurana. Fem un
tomb pel poble durant 1 hora i veiem que el castell està protegit per unes balles,
s'hi pot entrar quan hi ha visites guiades concertades els caps de setmana.
Bones vistes de Siuranella i les seves coves.
A les 2 estem travessant l'embassament completament buit al cap de mitja
hora arribem a Cornudella.
La sortida està be, però pel que intentem de portar els
amics, resulta una mica llarga. Decidim que la faríem des de la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada