VIATGES en IMATGES: VIATGES

2024

Aquest any com a viatge, pròpiament dit, l'hem fet per terres del País Valencià, a finals del mes de maig i per terres d'Andalusia el mes d'octubre.

Teniem planejat anar el mes de setembre a Alcoi i comarques veïnes, Serra de Mariola, les Covetes dels moros i aprofitar per anar a veure un concert de la Maria del Mar Bonet a Alcoi el mes de setembre, que a mi m'haguera agradat per veure l'ambient que s'hi respiraria, però per qüestions diverses no va poder ser i com que l'Antoni des de jovenet volia veure directament els Dolmens d'Antequera, vam decidir anar cap a Andalusia que no hi haviem estat mai, ell sí, però per qüestions de feina i pocs dies.

El mes d'octubre ens va semblar un bon moment i ho vam començar a preparar, aquesta vegada, ell mateix.

Per terres d'Andalusia

Antequera (Màlaga) i la serra del Torcal

els dies 7,8,9 i 10 d'octubre.

Com a novetat, aquesta vegada vam optar per anar en tren. Amb l'AVE des de Lleida. Com que els desplaçaments més llargs varen ser des de l'Estació de l'AVE Antequera-Sta. Ana i el d'Antequera al Torcal, vàrem anar amb taxi, un preu establert el qual ens va semblar raonable.

La resta, l'anada als Dolmens des de l'apartament hi vam anar a peu.

Al tornar varem pujar a un bus urbà des de l'Hospital d'Antequera.

Les visites a l'Alcazaba, als museus i les esglésies, com que eren a la mateixa ciutat, hi vàrem anar a peu.

Dilluns dia 7

Anada amb l'AVE de Lleida a Antequera
A la tarda visita de l'Alcazaba

Antequera vista des de la muralla de l'Alcazaba

L'Alcazaba

L'Alcazaba i la seva muralla

l'Alcazaba per dins

L’Alcazaba és una fortalesa morisca situada a la part mes alta de la plana. Actualment presideix la ciutat d’Antequera amb unes precioses vistes de la ciutat i el seu entorn, sobre tot la “Peña de los Enamorados” la muntanya que destaca i es considera com a Patrimoni natural juntament amb el Torcal.

Datada al segle XIV per frenar l’avenç cristià, es va aixecar sobre restes romanes, de les quals encara es poden veure unes termes romanes durant la visita.

Dimarts dia 8

Anada als Dolmens de Viera, de Menga i al Tholos de El Romeral
Visita a les restes de les Termes romanes del Rio de la Villa, conegudes per Carniceria de los moros.
A la tarda visita a la Colegiata de Sta. Maria, sota l'Alcazaba

Tholos de El Romeral

Dolmen de Menga

El Dolmen de Menga és considerat el més gran del mon. Construit, pel que diuen, el 3800 i 3400 ac.

Com que m'ha semblat una explicació prou clara per veure la diferència entre un dolmen i un tolos, he copiada aquest text traduït d'aquest enllaç: https://lagarganta.com/tholos-el-romeral/

“L'estructura més bàsica dels dòlmens consisteix en una llosa horitzontal sostinguda per pedres verticals. Per contra, els tholos tenen una forma més complicada, amb una cambra funerària circular feta de pedres col·locades en forma de cúpula. Aquestes cúpules es construïen amb pedres encaixades precisament per formar una estructura sòlida.”

Dels monuments, tots ells impressionants, el que em va impactar més va ser el del Romeral, em va semblar com l'origen de les barraques de vinya.

L'Antoni va preguntar al vigilant-guia del dolmen de Menga, per les restes del balneari romà que en diuen de las Carnicerias de los moros i li va explicar molt bé, tot i que ens va comentar que eren de difícil accés perquè s'havia de passar per la carretera.

Tots els guies a qui vàrem fer consultes ens respongueren força àmpliament, com si no estiguessin acostumats a que la gent els preguntés segons què.

Peña de los Enamorados des dels Dolmens

El Tholos de El Romeral quedava a les afores d'Antequera, a la zona industrial i de difícil accés per anar-hi caminant, tot i així, com que estava a uns 4 kms. del conjunt arqueològic dels dòlmens, després de visitar les restes del Balneari romà del Rio de la Villa o La Carniceria de los moros, hi vàrem anar. Vam donar una gran volta pel voral de la carretera, però al tornar, l'Antoni va veure que podíem passar de manera més directa travessant la via del tren a peu de carrer fins la zona industrial, i així ho vam fer, d'allà a l'hospital d'on sortien els busos urbans cap a la ciutat.

Aquest dia vam caminar 13 kms.

Dolmens de Viera, de Menga i de El Romeral

Restes dels balnearis romans del Rio de la Villa i les de l'Estació

Les quatre fotos últimes son de les restes del balneari romà que es coneixen com a "La Estacion", suposem que perquè son prop de l'estació de trens de rodalies. És un complex que vàrem trobar tancat, vam preguntar a l'oficina de turisme perquè, i ens van contestar que encara no estava inaugurat. Vaig entendre, que per qüestions de pressupost.

Colegiata de Santa Maria, restes romanes i Esglesia de San Juan

Dimecres dia 9

Caminada pel Torcal
Visita al museu de la ciutat. Palacio Nájera
Arbre centenari una Sófora, un tipus d'acàcia.
L'Esglesia de Nuestra Señora de los Remedios

Fòssil al Torcal

El Torcal de Antequera

Fotos fetes per l'Antoni del recorregut pel Torcal

Recorregut per El Torcal

Pati del Palau Nàjera

Efebo de Antequera
escultura romana
en bronze del segle I

Pl. Coso Viejo. Palau Nàjera

La plaça Coso Viejo, a mà dreta de la fotografia, el Palau Nájera, Museu de la Ciutat, a mà esquerra, el Convent de Santa Catalina de Siena i al centre de la plaça, una escultura de Ferran I a cavall amb la llegenda “Fernando I el de Antequera Infante de Castilla Rey de Aragon 1379-1416” el cavaller qui va expulsar els musulmans de la Medina el 1410. Nebot per part de mare de Martí l'Humà, últim rey del Casal de Barcelona. És a partir d'aquesta "proesa" que l'infant Ferran se'l coneix com "el de Antequera". El mateix 1410 a la mort del seu oncle, Ferran presenta la seva candidatura per substituir al rei Martí a la Confederació Catalano-Aragonesa, i a finals de juliol de 1412 aconsegueix en el Compromís de Casp ser rei de la Corona d'Aragó.

Monument als musulmans
expulsats de la Medina el 1410

Porta de sortida de la
muralla d'Alcazaba

A la part alta l'Almazara al fons, sota, la fàbrica de las mantas en un itinerari de l'Antequera industrial.

Actualment es la seu de l'Escola d'hoteleria del Henchidero.

Acàcia centenària dita Sófora
al llit del "rio de la Villa"
al fons l'Alcazaba

Esglesia de Nuestra Señora de los Remedios

Dijous dia 10

Avui ja tornem cap a l'Espluga, últim dia que passem a Antequera però encara tenim temps de visitar alguns llocs que ens quedavem pendents.

Museu d'Art Modern de la Diputació a la Casa de los Colarte.
Anada a les restes romanes de la Estación
Vistes de l'estació de l'AVE Antequera-Santa Ana

Casa Colarte

El "Museo de Arte Moderno de la Diputación", és interessant a més per la seva ubicació a la Casa Colarte, edificada al principi del segle XVIII està molt restaurada, em va cridar l'atenció els mosaics tant gastats del terra i els jardins. Ens va explicar el recepcionista que el cedre que presideix i destaca a l'entrada, el varen plantar quan iniciaren la construcció de la casa.

Vistes des de l'estació Antequera-Santa Ana

Aquí vam poder conèixer i apreciar millor el pintor escultor, Cristobal Toral, fill d'Antequera, de qui vam veure, per acomiadar-nos de la ciutat el mural tant gran "Homenaje al viajero" que presideix el vestíbul de l'Estació d'Antequera-Santa Ana, així com l'escultura a l'entrada de l'estació.

Mural de Cristobal Toral

Escultura de Cristobal Toral

Per terres del País Valencià

Xàtiva i comarques veïnes. Costera, Canal de Navarrés i La Safor.

els dies 27,28,29 i 30 de maig.

Dilluns 27 de maig

Anada a Xàtiva i recorregut del Castell: Ermites de Sant Josep i de Sant Feliu, restes de Palau islàmic del s XII, Pou de gel, Torre de l'Almetla, l'Hospital Reial, Col·legiata Basílica de Santa María.

Dimarts 28 de maig

Sant Jeroni de Cotalba, està tancat, l'observem des de fora.

Simat de la Valldigna i el seu paisatge, vistes de la Valldigna fins a mar.

Real Monestir de Sta. Maria de la Valldigna (sXIII), Capella de la Mare de Deu de Gràcia (sXVII) i La Xava, antiga mesquita (sXV)

Dimecres 29 de maig

Anada a Bicorp amb la intenció de visitar la Cova de l'Aranya però està tancada. Aprofitem per visitar El Chorrador de Navarrès i l'Albufera del poble d'Anna.