Irlanda


Viatge al nord d'Irlanda 
del 17 al 25 d'agost 
2019


Irlanda les primeres vistes de terres irlandeses arribant a l'illa des de l'avió 



Els tracs de cada sortida amb el mapa, els temps i els desnivells, son els reals que ha recollit l'Antoni en cada sortida. 

Les fotos son meves, si son d'algú altre ho faré constar.

El text redactat en aquest tipus de lletra és del programa de l’agencia.

Dissabte dia 17 d'agost

El viatge comença quan sortim de casa. Aquesta vegada hem sortit de l'Espluga, molt d'hora, l'Antoni, el Joan, la Mercé, i jo. Tot i que l'avió surt a les 11 del matí, com sempre ens agrada anar amb temps, avui hem decidit anar a Sabadell, deixar el cotxe a l'aparcament de Gurrea i agafar el tren dels catalans fins pl. de Catalunya i allà agafar el bus fins la terminal 2 d'on surt el vol. L'Antoni ens acompanya fins l'estació del centre a Sabadell amb les maletes i motxilles, va a deixar el cotxe a l'aparcament i ve caminant, tot surt rodat, ell ja havia consultat els horaris.
  Al lloc de trobada i a l'hora prevista va arribant cada membre del grup que s'ha muntat. Sabem el nom de la guia, la Cris, resulta que som amb la Cris, 13 dones, i 3 homes, l'Antoni, el Joan i el Xavi. Ens anem presentant a mida que anem arribant, Després de la Cris, l'Olga és la primera que recordo que es presenta. Molt bona impressió.
 Sortim de Barcelona a l'hora prevista tot i que donem un bon tomb per la pista abans d'enlairar-nos.
 El dia es presenta clar, de manera que puc fer alguna fotografia des de l'avió mentre sobrevolem Catalunya, França, Anglaterra i entrem a Irlanda.

  Indrets que identifico mentre els sobrevolem:


 Súria
La Llosa del Cavall
El Cadí



Els Pirineus
Els Pirineus
França
França

França
Arribant a Irlanda

Castell de Donegal
Passejant per Donegal




Avui 17 i demà 18 d'agost, dormirem a Donegal

Recorregut des de Donegal a la Calçada del Gegant. Dels dies 17 al 24.


Recorregut des del dia 23 al 25 


Diumenge 18 d'agost

Slieve League


Recorregut ple d’història per un dels grups de penya-segats costaners més alts d’Europa amb una alçada que s’atansa als 600m. Fantàstiques vistes i passeig en el temps per una zona ocupada en diferents èpoques des de els primers cristians fins a la Segona Guerra Mundial.








 

 











                       

  

Dilluns 19 d'agost

Els dies 19, 20 i 21 farem estada a la nit a Letterkenny

Glen Head 

Iniciarem el recorregut en un racó meravellosament remot de Donegal, que ofereix espectaculars paisatges costaners i muntanyencs, incloent la vall solitària que baixa fins a l’entrada del Port amb un ric patrimoni cultural i arqueològic com la torre de senyals de Glen Head.










Munts de torba extreta de les torberes per assecar i poder-la utilitzar com a combustible per cuines i estufes














Dimarts 20 d'agost

Estada a la nit a Letterkenny

Errigal ( 751 m ), muntanya solitaria que ens premiarà amb majestuoses vistes en totes direccions, potser les millors d’Irlanda.





 

 

 

Parc Nacional de Glenveagh.

La seva màgia està en ser un dels últims llocs d’Irlanda als quals l’home ha tingut accés. Definit com “el cel a la terra, pacífic, bell, encantador i històric”, és el més gran dels sis parcs nacionals que té Irlanda, on amb una mica de sort podrem veure a un dels dos ramats de cérvols vermells més grans d’Irlanda.



 

 

                                                               
 

Dimecres 21 d'agost

Estada a la nit a Letterkenny
Excursió a Horn Head i Dunfanaghy i al Parc Forestal de Ards

 



Horn Head

Descoberta dels penya-segats de Horn Head, una preciosa joia amagada i molt desconeguda que no té res a envejar als seus germans de Slieve league o cliff of Moher


 

 





Dunfanaghy








Parc Forestal d’Ards amb una gran varietat de paisatges i hàbitats, que van des de dunes de sorra fins a coníferes i boscos de fulla caduca. 











Dijous dia 22 d'agost

Avui,22 i demà 23 passarem la nit a Buncrana

The Bloody Hill

La Bloody hill, modesta cimera però sens dubte, un dels millors miradors costaners. El seu nom és degut a una roca de quarsita tacada amb un mineral que dóna un to vermellós al sol de la tarda. La seva costa, ja coneguda pels celtes, tota una meravella de la natura, però també perillosa i brava.

El dia es presenta plujós i ens força a pujar concentrats, amb una certa prudència i esquivant les torberes com podem, ni pensar-ho de fer fotos, a mesura que anem pujant la boira envaeix el cim, la visibilitat disminueix en pocs moments la Cris decideix que tot el grup continuï endavant, plegats i en fila índia sense perdre el contacte visual en cap moment, ja que ens podríem desviar del camí, ella es posa al davant i demana a l'Antoni i al Joan de tancar el grup. No podem gaudir d'un dels millors miradors que ens ofereixen en el programa però la situació que es va crear aquella estona entre la pluja, la boira, el vent i el fred va fer d'aquesta sortida una de les més memorables.





En aquesta sortida les fotos que he inclòs, son del Joan, degut al dia, jo només vaig fer les tres ultimes des del bus per destacar la pluja que ens va acompanyar tot el dia.



















Divendres dia 23 d'agost

Recorregut del dia 23 al 25


Nit a Buncrana

The Urris Hills

Els turons d’Urris, esculpits durant l’era glacial, no són molt alts, però si molt recomanables i més desafiants del que un es pensa. Es poden veure vistes espectaculars des d’ambdós costats i en un dia clar fins i tot, Escòcia.
També gaudirem de les sorres daurades de Lenan Strand i dels dos petits llacs amb un caire irlandès molt característic.








 
 














                                                          

Avui soparem amb la Mercé i el Joan a un restaurant prop de la platja, molt íntim, i molt bé. 
A l'entrar, conversem amb un senyor, el qual ens explicà que feia poc varen passar uns dies a Barcelona on la senyora va caure i es va trancar, em sembla que una cama. Una gent molt comunicativa i agradable.

Dissabte dia 24 d'agost 

Avui traspassarem la frontera per entrar a la zona ocupada pels britànics que en diuen Irlanda del nord, on es troba la Calçada del gegant, motiu de l'excursió del dia d'avui.
Només passar la frontera ja es veu la diferència de fer d'uns i altres amb l'ordre,  deixadesa i fer dels habitants de la zona britànica. 
Soparem i dormirem a Portrush, arribem a deshora, no recordo per quin  motiu, i no varem ser gaire ben rebuts, potser tenien la seva raó perquè haurien d'allargar, segurament, el seu horari habitual. 






 
 

































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada