Viatge per l'est de Sicília
i per les Illes Eólies
de Vulcano, Lípari i Stromboli
i per les Illes Eólies
de Vulcano, Lípari i Stromboli
 |
| El volcà Etna des l'avió quan aterravem a Catània |
Enguany ens sentírem cridats per les forces tel·lúriques i
esperàrem que, el mes d’octubre, tindríem l’ocasió de veure de prop –si les
condicions eren favorables- volcans actius i, possiblement, alguna erupció. Se’ns
presentava un viatge per l’est de Sicília, on s’alça el volcà Etna, i la
possibilitat de recórrer les Illes Eòlies de Vulcano, Lípari i Stòmboli
Mentre aterrem, podem contemplar el majestuós volcà Etna, que presideix l’est de Sicília, cobert de núvols lenticulars en el seu cim, així com la verdor dels seus vessants amb clapes blanques dels pobles i ciutats que l’envolten..
Mentre aterrem, podem contemplar el majestuós volcà Etna, que presideix l’est de Sicília, cobert de núvols lenticulars en el seu cim, així com la verdor dels seus vessants amb clapes blanques dels pobles i ciutats que l’envolten..
Entre els
atractius del viatge, sabíem dels fenòmens geològics com ara erupcions
volcàniques, terratrèmols i tsunamis, rius i masses de lava apagada, però també
que eren importants les empremtes arqueològiques i arquitectòniques del pas de
grecs, romans, sarraïns, bizantins, normands, francesos, catalanoaragonesos i
espanyols; tots ells, pobles que se sentiren atrets per les riqueses naturals i
per la situació estratègica, pel que fa al comerç mediterrani, de Sicília. Aquests
pobles aportaren a l’illa influències dels seus països originaris. Els sarraïns
introduïren avançades tècniques agrícoles; els normands, durant la seva dominació
de l’illa, aportaren més cultura i l’inici de la construcció de les catedrals.
Els catalanoaragonesos deixaren influència en la llengua i elements del gòtic
català, que encara podem observar.
Sicília
començà a formar part dels dominis de la Casa de Barcelona arran de la revolta,
que s’escampà per tota l’illa, coneguda com a Vespres Sicilianes, que s’inicià
a Palerm el 1282 contra el comte Carles d’Anjou, el qual havia arrabassat el
regne de Sicília a Manfred, rei de Sicília, entre 1258 i 1266. La ciutat de Messina,
després de tenir un paper destacat en la revolta, passà a mans de Pere el Gran
de Catalunya i Aragó, espòs de Constança de Sicília, filla de Manfred i hereva
del regne de Sicília, i així els sicilians atorgaren a Pere el Gran el títol de
rei de Sicília en agraïment del seu suport.
 |
| Vistes des l'avió arrivant a Catània
El Casal de
Barcelona serà present a Sicília fins al Compromís de Casp de 1412 i la influència
de la
noblesa catalana a l’illa queda visible, si es para
atenció, sobretot, en l’arquitectura, en els detalls del gòtic català que
s’aprecien en algunes esglésies, castells i edificis civils.
També sabíem de l’estada de Ramon Llull a Messina el 1313 per embarcar-se cap a Tunísia per tal de convèncer els musulmans de la veritat cristiana emprant el que el nostre savi medieval anomenava la seva Art. Aprofitem per a recordar que aquest 2016 es celebra l’Any Llull en commemoració dels 700 anys de la seva mort. En aquella època, Messina era, junt amb Palerm, el centre principal de l’administració catalana a Sicília.
Diversos
escriptors i artistes viatjaren per Sicília i ens han deixat visions de l’illa des
dels seus particulars punts de vista. En són exemples, Goethe, en el seu Viatge a Itàlia, el 1786-88; Carlo Levi,
en Les paraules són pedres dels viatges,
que va fer entre 1951 i 1955; Lawrence Durrell, en Carrusel Siciliano (1970), i El
camí dels Normands (2013), de Montserrat Cuxart Tremps, entre molts d’altres.
Catània
|
 |
| Vistes des de l'Hotel
Villa Cerami, fou la residència de la famílian Rosso di Cerami.
Actualment és la seu de la Facultat de Dret de la Universitat de Catània. L'escut d'armes de la família, presideix la porta d'entrada del gran complex, del qual el primer que trobarem és la majestuosa escala exterior que ens durà a l'edifici principal i els grans jardins de la villa.
  Patrimoni de la Humanitat, actualment és la seu de la Universitat de Catània.
Encara es poden veure restes de lava de la gran reupció de l'Etna de 1669
L'esglesia continua inacabada, els monjos varen preferir treballar en la reconstrucció del monestir. És de ressaltar el claustre, el jardí i els balcons típics del barroc sicilià.
|
 |
| Monestir benedictí de San Nicolò |
 |
| Sant Nícolo. |
 |
| Restes romanes |
 |
| Restes de lava, les plantes son tàperes |
A la Piazza di Duomo podem observar al centre de la fotografia, la Catedral, amb un pòrtic de 1577 i la façana de 1736 creada per G. B. Vaccarini, arquitecte sicilià (1702-1768) l'obra del qual es va centrar en el barroc sicilià ja que coincideix en el moment de la reconstrucció de la ciutat després del terratremol de 1693, i es troba principalment a Catània.
 |
| Plaça de la Catedral |
La font de l'Elefant, obra del propi Vaccarini el 1736, s'ha convertit en el símbol de la ciutat. Representa tres civilitzacions. L'elefant està esculpit en roca làvica i representa la derrota dels cartaginesos, l'obelisc de granit, l'egipcia, segurament portat en temps de les creuades i la creu, la palma i el lliri, la cristiana.
Al sud de la mateixa plaça, podem admirar la font d'Amenano construida en marbre de Carrara el 1867 per Tito Angelini, mestre napolità. La cortina d'aigua que baixa de la font té tot l'aspecte d'un llençol i va a parar al riu que flueix a uns dos metres de sota la plaça.
Font de Proserpina és una esplèndida composició escultòrica realitzada el 1904 per l'escultor Giulio Moschetti sobre un tema mitològic grec, que es va donar segons la mitologia prop d'Enna. Proserpina, deesa de la fertilitat havia estat segrestada per Hades, déu de l'inframón i obligada a regnar amb ell sota terra. Per les peticions de la seva mare Deméter, Hades li va atorgar la possibilitat de poder sortir de sota terra durant la primavera i l'estiu...
Parades del mercat de la piazza Alberto
Anfiteatre romà
Datat del segle II a.C. és l'anfiteatre més gran d'Itàlia després del Coliseo, gran part de la seva construcció està sota de la ciutat, no es va començar les excavacions fins el 1904. Entre que la pedra làvica que es va utilitzar està molt deteriorada i és fosca, no fa goig de contemplar, està en unes pèssimes condicions.
Després de visitar algún dels punts més característics de la ciutat i viatjar a Taormina amb tot el grup, passem les nits dels dies 9 i 10 a l'hotel Gresi, de Catània, un palauet del segle XVIII reformat però que manté l'estructura senyorial de l'època. Situat a la Via Pacini, 28, un carrer cèntric, ens facilita l'estada a aquesta ciutat barroca a l'extrem.
Dissabte dia 10
Taormina
El dia es presenta rúfol, i canviem els plans. Després d'esmorzar a l'hotel, ens dirigim a la terminal de busos de Catània per agafar la línea que ens durà a Taormina. Hi arrivarem a 2/4 d'11, Hi haviem d'anar i tornar en tren, però la Chiara (la nostra guia en tot el viatge) va creure millor d'anar-hi en bus ja que ens deixarà a Taormina, a uns 200 m del nivell del mar, la intenció és pujar a peu fins al poble de Castelmola a 530 m. i al tornar ho fariem en tren, on trobarem l'estació prop de mar. Necessitarem impermeables i paraigües.
Porta d'entrada a Taormina, el grup admirant la font i el Duomo, la Catedral de San Nicolo.
Vistes de l'entrada, el pati interior i el lateral que dona a la pl. del Duomo.
El palau Corvaia (s.XIV) fou la seu del primer parlament de Sicília (1410), actualment és l'oficina de turisme de Taormina i el Museu Sicilià d'art i tradicions populars. Varem poder veure-hi un grup de marionetes sicilianes.
En la seva construcció podem observar pedra làvica i pedra pómez blanca, així com la torre, d'orígen àrab, del s.X i elements del gòtic català.
Carrers típics de Taormina.
Després de tombar per la ciutat iniciem la pujada a Castelmola seguint l'indicació del castell sarracé de Taormina, que no visitarem.
Podem contemplar les vistes impresionants del litoral Jònic després d'un dia de pluges intenses. Els barrancs han baixat fort i es pot veure en les imatges de les platges i en el color marronós de l'aiguabarreig l'efecte del temporal.
Vistes de Taormina i el teatre grec al cap d'amunt de la ciutat d'esquena al mar
tot pujant a peu a Castelmola.
El grup s'eixupluga de la pluja tot pujant a Castelmola en el garatge d'una construcció a mig fer.
 |
Castellmola
|
Plaça del poble de Castelmola i vistes des del castell.
Sota, Castell sarraï de Taormina s XII, carrers del poble i dues cases antigues.
Baixant de Castelmola a Taormina pel camí antic, es pot observar trams de camí empedrats i una de les portes d'accés a la població.
Tot i la pluja, el dia no s'acaba, després d'un bon dinar a Da Cristina, continuem visitant el teatre grec de Taormina, situat d'esquena al mar, ens va decebre una mica per l'estat una mica deixat que varem poder observar.
A la tarda, baixem Illa Bella, un illot que es comunica a la platja de Taormina per un fil de sorra. Un indret molt bonic.
Ja cap al tard anem caminant fins l'estació per agafar el tren de tornada a Catània. Encara tenim temps de contemplar la font de Proserpina prop de l'estació i distreure'ns amb un grup d'equilibristes que estaven practicant.
Diumenge dia 11
Sortim de bon matí, havent esmorzat, de Catània i ens espera el minibus que ens durà a Milazzo on sortirem en ferry cap a Vulcano. Aquest era el pla. Aquesta nit ha plogut i ha fet molt malt temps, tot i que les temperatures son altes; no està clar si podrà sortir el ferry des de Milazzo a l'hora prevista. Arrivem a Milazzo i tal com es pensava, els ferrys no tenen permís per sortir fins que no faci més bona mar, continua plovent. A Milazzo a través dels contactes que te la Chiara, ens permeten deixar les maletes i bosses de viatge a una cafeteria, estarem tot el matí, fins el migdia que per fi sortirà el ferry.
Tenim temps de passajar i visitar la ciutat, el passeig marítim amb les paradetes de peix acabat de pescar i el castell.
Milazzo mentre esperavem sortir cap a les Eólies.
El programa previst, era baixar a Vulcà, la primera illa que trobarem, fer una excursió al volcà rodejant-lo per dalt i poder traspassar les fumeroles actives, i continuar cap a Lípari on teniem la reserva de l'hotel.
Dilluns 12
dimarts 13
dimecres 14
viatgem a Lípari, Vulcano, Stromboli
Dijous 15
Sortim de Stromboli al migdia, com que ha plogut durant el matí, ens hem quedat a l'habitació, tot i la incertesa de la sortida, la Chiara ha fet els possibles que sortissim avui, ens hem embarcat al ferry dels aneguets i baixem a Panarea, on pujarem a un ferry més rapid. Una illa amb unes vistes imponents de l'Stromboli, a la nit deu ser un bon punt per veure les seves regulars erupcions.
Divendres 16
Després dels 4 dies que passem a les illes Eòlies, retornem a Sicília, l'illa principal, el previst per aquests dies que ens queden, és pujar a l'Etna des del
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada